Descargar Full Nous Cofrades
La Mare de Déu de l’Aldea és el títol marià més
antic de la diòcesi de Tortosa. És del 1160 el primer
document, guardat a l’arxiu de la Catedral de Tortosa,
en el que apareix aquesta advocació. En ell consta la
donació que el Senyor de l’Aldea, Bernat de Bell-lloc,
fa “a sancta Maria de l’Aldea” per construir la casa
del sacerdot encarregat de la Parròquia.
Així, aquell any ja estava edificada una església
dedicada a la Mare de Déu de l’Aldea, potser
construïda al poc de reconquerir el territori Berenguer
IV, el 1148.
El culte i devoció a la Mare de Déu de l’Aldea han
estat fomentats durant la seva llarga història des de
diferents institucions i persones: el Bisbe de Tortosa,
el Capítol Catedral, la Parròquia, les famílies... i la
Confraria.
Ens explica l’historiador J. Alanyà en “Santa Maria
de l’Aldea. Imatge, santuari, història, culte i devoció”
que la primera notícia documentada que tenim d’una
Confraria en honor de la Mare de Déu de l’Aldea és
del segle XV, encara que la documentació d’arxiu
dóna indicis d’existir ja al segle XIV. Aquesta confraria
era d’origen mariner, i estava formada per gent
de la mar: patrons, navegants, mariners...i estava
dedicada a fomentar el culte i devoció a la Mare de
Déu, tenint-la com a advocada i protectora en les
epidèmies i grans sequeres del terme general de
Tortosa. També estaven en les finalitats de la confraria
les preocupacions assistencials: l’ajuda espiritual i
material als confrares.
Al s. XVI rep unes noves ordenances –estatuts- que
actualitzen les antigues finalitats i les quantitats i
maneres a pagar per part dels confrares i dels vaixells
que entren cap al port de Tortosa.
El 1770 una ordre del Consell Reial va suprimir
aquesta confraria, com tantes altres que en aquell
moment hi havia en tota la geografia espanyola. L’any
següent l’ajuntament de Tortosa demana al Rei Carles
III sigui aprovada de nou aquesta confraria, qui de fet
l’aprova l’any 1774. La confraria havia de formar-se
amb 600 confrares numeraris, persones de tot grau
i condició.
Uns nous estatuts, redactats el 1926 per Francesc
Mestre i Noè, i aprovats el 1929 pel Bisbe de Tortosa
Mons. Félix Bilbao, van substituir els del s. XVIII, i
van seguir vigents fins l’extinció de les activitats de la
Confraria el 1971.